dilluns, 19 d’abril de 2021

Dr. Víctor Frankenstein

Víctor Frankenstein va ser un científic que es va proposar crear un ésser viu agafant diferents trossos de l'escola de medicina i de cementiris. Segur que coneixeu de quin personatge estem parlant, estem parlant de ni més ni menys que del monstre sense nom, la criatura i dimoni que popularment és coneguda com a Frankenstein.

Es diu que és violent, dolent i malvat, però realment, quan l'autora May Shelley va escriure aquest llibre, el personatge era bo i simpàtic, amb sentiments bondadosos cap als humans i fins i tot sent empatia. 

Tanmateix, se li va agreujant el caràcter quan se n'adona que tothom el rebutja pel seu aspecte (el seu creador inclòs) fins i tot amb violència i que mai l'acceptaran. Aconsegueix entablir un vincle amb una persona cega, però quan la resta ho descobreix, el fan fora de males maneres. Aprèn a llegir, escriure i es torna culte, això fa que sigui conscient dels seus trets físics i anormalitat que l'aparta de la resta. 

Al llarg de l'obra ell comet atrocitats producte de la seva sol·litud i el rebuig constant que viu, però si voleu saber com avança la història haureu de llegir el llibre (o veure alguna peli o obra de teatre).

A partir de tot el que hem anat veient, iniciem amb unes preguntes:

Què és un monstre? Qui o què ho és?

Qui determina com hem de ser físicament? Trobem espais on hi hagi influència sobre com hem de ser? Què passa si físicament no ho som?

Ha actuat de forma responsable el Dr. Frankenstein amb la seva creació? Ha actuat en conseqüència amb el que ha fet?

Es veu monstre al ser diferent o al topar amb la realitat?

Per què és rebutjat? Què cal canviar a la societat per què no es produeixin comportaments d'exclusió social?

Parlant d'aquest personatge us ha vingut al cap algun cas en concret?



dimarts, 6 d’abril de 2021

Tabula rasa

Imagina per un moment que et borren la ment i per tan, no recordes algunes o moltes de les coses que has fet o viscut. No només això, sinó que tampoc saps ni qui ets tu, ni les persones que han format part de la teva vida.

Són moltes les pel·lícules que comencen amb aquesta premisa: Memento i Origen d'en Cristopher Nolan; la trilogia Bourne; Buscant a en Nemo o Desafío total.

A totes elles, els protagonistes de les històries intenten anar descobrint no només qui són, sinó també què pot haver passat.

- Creieu que hi ha gent a la que li passa? Coneixeu algú amb aquesta situació?

- Com creieu que es deu sentir? I com es deu sentir la gent que és al seu voltant?


Ara imagineu per un moment que no recordeu res de la vostra vida, ni tant sols com us dieu. No sabeu res del que heu fet fins ara, ni amb qui. Plantegeu-ho per un moment. Ara mirem el tràiler de la pel·lícula Memento per poder acabar de posar-nos en situació.


Un cop posats en situació, què creieu que seria el més important que sabéssiu de nou, quines 10 coses penses que són indispensables que hauríeu de saber sí o sí.


Quines coses són les més importants per a nosaltres? Quines ens fan únics, diferents i especials? Quines són les coses que ens fan ser com som, que ens defineixen?



dimecres, 24 de març de 2021

Veritat o mentida?

Què és la veritat?                                                                                                        Què és la mentida?


En el nostre dia a dia expliquem o ens són explicades coses. Però com podem saber si tot el que ens estan dient és tal com és, si no s'ha explicat obviant algunes coses o fins i tot, de manera distorcionada? De la mateixa manera, quan expliquem alguna cosa, sempre és des del nostre punt de vista, i nosaltres, ho expliquem a partir de les nostres experiències prèvies, percepcions i opinions.

En aquesta classe analitzarem una sèrie d'informacions i intentarem identificar (sense buscar a nivell bibliogràfic) si són certes o falses. Per fer-ho, veureu 10 fets i haurem d'identificar-ne 5 de cada.

1. La llet dels hipopòtams és rosa.

2. No pots tararejar una cançó amb el nas tapat.

3. Walt Disney està congelat.

4. Lady Gaga és hermafrodita.

5. El 50% de l'ADN dels humans és com el dels plàtans.

6. Un bebe neix amb quasi 100 ossos més que un adult.

7. Els gats negres porten mala sort.

8. El pipí va bé per les picades de medusa. 

9. La muralla xina es veu des de l'espai.

10. Des de que es coneix Plutó, no ha donat una volta sobre el seu eix, ni és un planeta.


Fins a quin punt les coses es poden explicar de manera 100% objectiva? És possible ser totalment objectius, no donar gens l'opinió, ja sigui amb el que dius o en com ho dius?

És dolent dir mentides? I dir la veritat?

Hi ha situacions en que és millor mentir? O bé sempre hem de dir tota tota la veritat?

Les mentides fan mal? I les veritats?

Com he de dir una mentida? I una veritat? He de vigilar al fer-ho?


dimecres, 3 de febrer de 2021

Són distopies?

Al món de la literatura, al cinema i les sèries sempre hi ha hagut molt de contingut on hi havia distopies. Aquestes són futurs (o presents) alternatius on el món i la societat no són com els coneixem avui dia. N'hi ha de molt famoses com poden ser:

-La pel·lícula Matrix de les germanes Wachowski, In time d'Andrew Niccol o The Island de Michael Bay.

- Les novel.les The Hunger Games de Suzanne Collins, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury de o 1984 d'en George Orwell feta l'any 1949.


1984

Aquesta obra ens presenta una gran pantalla que ens diu com són les coses i sobretot com han de ser, qui és l'enemic. A més, ens presenta una societat on totes les persones estan vigilades per càmeres i dispositius:
1. Totes les persones viuen (dep)pendents de la tecnologia.
2. Tot el que fas queda registrat a una base de dades.
3. Hi ha molts pocs llocs o espais on no et puguin vigilar a partir de micros o captant imatges.
4. Tothom ha de pensar igual, un sol partit polític.

- Què en penseu de que tothom hagi de pensar igual, evitaria problemes? I si algú hagués de decidir què hauria de pensar tothom, qui hauria de ser?

- Com veieu que hi hagi un sol partit polític?

- Creieu que aquesta novel·la escrita fa tants anys parla del que vivim en el nostre dia a dia?



The island

Després d’una suposada catàstrofe climatològica, moltes persones viuen dins un reducte on hi ha les últimes persones de la humanitat. Aquí se’ls prohibeix relacionar-se de manera íntima i viuen supeditats a la possibilitat de que et toqui el sorteig per anar a la “Illa” (l’únic lloc amb natura de la Terra lliure de contminació i natura). 

Però què passa quan un descobreix que potser tot això és mentida i només són clons de persones del món real que ho han pogut pagar? Aquests clons estan perquè si la persona “real” necessita els òrgans se li puguin extirpar per donar-los a l’original. Els clons desconeixen tota aquesta informació i quan ells creuen que van al paradís, van a un hospital per poder dur a terme les operacions acabant amb la seva vida.

1. Què penseu de la clonació? Sabeu què és?

2. Què en penseu de l’eutenàsia? Sabeu què és?

3. Qui es podia permetre tenir clons? Què en penseu?

4. Els clons són persones?

5. Què puc arribar a sacrificar per viure?

6.  Si tu fa tres anys que tens un clon i durant aquest temps no heu viscut el mateix, seguiu sent idèntics?





Finalment, aquí teniu un poema que parla de la Llibertat escrit per l'autor David Caño, qui fa poc va guanyar el Premi dels Jocs Florals.

La llibertat

La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l'intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l'oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral.

La llibertat és un hemiscicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d'una foguera,
les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l'últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar...

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.

És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?


                                                                                                                                David Caño

dijous, 28 de gener de 2021

Estimar

A priori tothom estima, a algú, alguna cosa o fins i tot un record. És algo que veiem en el nostre dia a dia, ja sigui a la nostra pròpia vida o a les altres persones. Fins i tot ho veiem als llibres, a les pel.lícules o a les sèries. Tanmateix, què en sabem? 

Us plantejo una sèrie de preguntes per parlar no només del que és estimar, sinó de fins a quin punt es fa bé.

1. Què és estimar?

2. Què és sentir-se estimat? Com em sento?

3. Com em sento quan estimo?

4. Com se jo que estimo no a algú?

5. A qui o què puc estimar?

6. Què ha de passar per estimar?

7. Sabem estimar? Si és que no, què puc fer si en vull saber?

8. Es pot aprendre a estimar? Qui ens ha ensenyat o ens ensenya a estimar?

9. Com puc expressar a algú que l’estimo?

10. Com m’agrada ser estimat?

11. Ens estimem a nosaltres mateixos?


L’Orchestra Fireluche a la cançó Nina de Miraguano diu “...Estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement...”.


dilluns, 25 de gener de 2021

La iaia


La neta té tota una vida al davant. L'àvia, una de llarga i peculiar al darrere. Que li mostrarà, vetllant per apropar-li un món que, de mica en mica, serà de les dues. Au fil de l'âge és una animació tendra que ens convida a reflexionar sobre la influència que arriben a tenir les àvies en les nostres vides.



També pot ser que no les haguem arribat a conèixer, o que senzillament no en un estat físic tan òptim com en el vídeo. Tot i això, són persones que generalment ens deixen petjada, una petjada que mai es podrà esborrar.


Ens ensenyen una mica a caminar per la vida, fins que la pujada es tan alta que ja no hi arriben, però han ensenyat als seus néts a fer la pujada i que descobreixin el MÓN SIMPLEMENT PRECIÓS.

Aquí teniu dues cançons que ens parlen de les àvies, espero que us agradin!

                                        
                        Ginestà - A la meva iaia                                             La iaia - Jo vull ser la meva iaia

Què és ser normal?

Si cada persona és única i diferent, si cadascú té les seves particularitats, pot ser que sovint ens sorprengui o molesti quan una cosa no és normal? Però abans de tot això, no seria millor intentar entendre “Què és la normalitat”?


Segons Alexandre Jollien vindria a ser el següent: “Tot el que és igual a la majoria o a la mitjana dels casos i dels costums; allò que és habitual o familiar. 

Però, per molt que estigui acceptat per la majoria, pot ser que moltes vegades alguna cosa que entenem per normalbé i probablement caldria canviar? Si és que sí, què ha semblat o sembla avui dia normal i no estava o està bé?



Com ens influeix la mirada de l’altre en la construcció del jo?

Segons Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi i un dels pensadors més destacats del segle XX la ment humana es regeix per tres branques que són les que condicionen la seva conducta:

- Superjò: La raó, la consciència del que està bé i les normes- 

- Allò: Impulsos del que vols per com un desig molt gran.

- Jo: Valores entre les normes del superjò i els impulsos de l’allò per acabar actuant.


Plató, també va formular una idea sobre com acutem i sobre com funciona la nostra ment. Ell però ho va fer a partir d’un mite, el del Carro Alat. Consistia en el següent: 

- Aquest mite comparava l’ànima humana amb un carro alat. Aquest, era conduit per dos cavalls, un de blanc (bo i bell, les tendències més positives com el valor, l’esperança i la bondat) i un de negre (dolent i lleig, les tendències més negatives). Ep, hi veus alguna percepció amb elements de racisme aquí?. A partir d’aquí, l’ànima lluita per dominar aquests dos cavalls i enlairar-se sense perdre l’equilibri.