Tu què n'opines? L'astronauta!

Durant els anys 50-60, va haver-hi la Cursa Espacial entre la Unió Soviètica i Estats Units, per veure quina de les dues potències mundials explorava i feia més coses a l'espai. Durant molts anys, aquests dos països van tenir molts enfrontaments per veure qui tindria el domini en molts àmbits, de fet, vàries vegades van estar apunt d'iniciar la guerra nuclear. Es pot dir que encara ara no hi ha una relació molt amistosa entre ells.

Ivan Stochinikov va ser un cosmonauta soviètic que va desaparèixer en el transcurs d'una missió durant la carrera espacial i "desapareix". Amb ell, també qualsevol document que en demostri l'existència, fins que al 1997 apareixen a la llum.

Aquesta és la imatge oficial sobre els generals de la URSS que s'ocupaven de la carrera espacial rusa durant la Guerra Freda.

De fet, si no fos per qui va treure a la llum els materials guardats, ara avui en dia no sabríem de l'existència d'aquest personatge. Aquí podem veure imatges reals seves abans que fossin guardades i catalogades com a confidencials.

Imatges abans de pujar al coet en el qual va desaparèixer.

Aquesta imatge és d'ell ja vestit d'astronauta just abans de que iniciés el seu viatge a l'espai.

Aquí podem veure com l'imatge d'abans ha estat modificada, esborrant-ne Ivan, com si no hagués existit.

Què pot haver passat i per què?

Activitat perfecta per parlar de:

- Són reals les conspiracions?

- Se'ns amaga informació a la societat?

Tu què faries?

Kevin Carter va ser un fotògraf Sud-africà que fa més de 25 anys va fer una de les fotografies que han donat més vegades la volta al món. 

La foto per si sola impacta, però si la contextualitzem, podem veure té un fons moral molt i molt important, que pot ajudar-nos a reflexionar. A la foto podem veure com un nen sudanès és a terra que no es pot ni aixecar, desnutrit i amb una aparença de feblesa visible

Per fer aquesta fotografia probablement va estar fins a mitja hora esperant a que la nena caigués a terra i que el voltor aixequés les ales. Ell pretenia fer veure al món la fam i pobresa a moltes regions de l'Àfrica. Per contra, si decidia salvar la nena, aquella foto no l'hauria pogut fer mai, però probablement hagués salvat una vida, si és que va morir..

Amb aquesta imatge va guanyar el premi Pullizer al 1994, però pocs mesos més tard va suïcidar-se pres de la culpa i les crítiques per haver fet la foto i no ajudat a la nena. Gràcies a la imatge però, va haver-hi després moltes campanyes on es van dur a terme campanyes i ajudes humanitàries.

I tu què en penses? Va fer bé d'utilitzar aquella situació per fer prendre consciència a la resta de món del que estava passant? Tu què haguessis fet? 

L'instant precís

Tothom té els seus hobbys, les coses que valora i que estima. Cadascú té unes passions diferents, ben diverses totes elles. Fins i tot, podem arribar a tenir-ne més d'una i en algun cas fins i tot combinar-les alhora. 

Però què és la passió?

Segons el diccionari és: "Una passió és una emoció molt forta, un sentiment o un amor molt viu, que gairebé no deixa pensar. Les persones molt enamorades tenen una gran passió. Hi ha qui té passió per la música, pels esports o per la lectura."

El millor de tot, és que no té perquè ser per tota la vida la que ara tingueu, de fet, al llarg de la vida a l'anar coneixent noves coses, sovint descobreixes noves passions. Aquestes noves, fins i tot, poden fer que abandonis les antigues o fins i tot et sorprenguis d'haver-les tingut.

En aquesta activitat parlarem de quines són les vostres passions, com us sentiu quan les feu. Pot arribar a ser la nostra passió el nostre ofici? Pot una passió fer-nos canviar per complet com ens plantegem la vida que volem viure?

Penseu, que com en tot, podem tenir emocions contradictòries i per exemple una persona que toqui un instrument pot gaudir molt, o fins i tot sentir vergonya, por, nervis i enfadar-se algun moment.

Activitat:

- Digues quines són les teves passions (en cas de tenir una, pensa en alguna cosa amb la que gaudeixis molt també). 

- Posa algun exemple de quan gaudeixes molt fent-la i d'algun moment que les emocions no siguin tan positives.

- En quin moment exacte et quedaries de quan estàs fent-ho.

Activitat perfecta per parlar de:

- Pot la nostra passió esdevenir el nostre ofici?

Què ha passat amb les sirenes?

 Les sirenes són uns éssers mitològics amb cos de dona i les cames com la cua d'un peix. Tot i que antigament també havien tingut mig cos d'ocell o de rèptils.

Tenen una gran connotació de seddució i bellesa, però pels mariners de la major part del món, veure'n una era sinònim de molta mala sort.

No sabem si van existir o no, però trobem moltes imatges en l'antiguitat on apareixen aquests éssers. És molta casualitat que a diferents punts del planeta hi creguin, i que per tant, les representin en diferents llocs?

Les sirenes apareixen a moltes històries, una d'elles és l'Odissea d'Homer, en que el seu cant feia que tots els homes embogissin i volguessin anar amb elles. Es deia que malgrat la seva imatge encisadora i el seu magnífic cant, no eren precisament bondadoses. Aquí podeu veure un quadre antic on es representa aquesta part de l'Odissea.

 

A més de totes aquestes sirenes, en trobem una de molt famosa que de ben segur l'heu vist en llibres o a la televisió, és la mítica Ariel de la pel·lícula "La Sirenita" de Walt Disney.

Ara els alumnes haureu d'explicar què se n'ha fet d'elles, perquè no hi creiem, i què els hi deu haver passat perquè avui en dia ja no en trobem cap (si partim de que van existir). Abans de fer-ho però, us mostro una imatge d'un esquelet de sirena i explicarem que l'any 1978, a les Filipines, Jacinto Falavero no solament va veure una sirena una nit de lluna, sinó que a més el va ajudar a aconseguir pesca abundant. Aquest pescador, després de ser objecte de bromes i perseguit durant dies per els mitjans de comunicació, es va negar a seguir explicant-ho. Per què?

1. Què ha passat amb les sirenes?

2. Per quin motiu ja no les veiem?

3. Creieu que hi ha qui les ha vist i no ho diu?

Forasters

Coneixem les persones que ens envolten? Coneixem com són, quins somnis tenen, què els hi genera felicitat? Per què són com són?

Dia a dia compartim carrers, vida i fins i tot ens saludem. Quanta gent hi ha que veiem pràcticament cada dia i no en sabem quasi bé res? O és més, quanta gent si que coneixem una mica, però en canvi sabem  molt poques coses de la seva vida?

Les persones som com som, és cert, però som així des de sempre, o les coses que ens han anat passant ens han canviat, ens canvien i ens fan evolucionar. Pot haver-hi coses que ens marquin, ja sigui una mirada, un gest, unes paraules, un fet o una desgràcia. 

Activitat:

Parlarem amb gent que no coneixem gaire, que veiem sovint i no en sabem gaire cosa de la seva vida (la persona a la que cada dia comprem el pa, algú que saludem cada matí o fins i tot, algú que ja fa anys que anem veient i mai hem creuat més d'unes poques paraules. 

Els hi farem 3 preguntes sobre els seus interessos, la seva vida, què la fa especial, quins somnis tenen o tenien (si els han complert), les seves il·lusions, què els hi genera emoció. Tenim dues opcions: escollir nosaltres mateixos les preguntes o fer aquestes 3 que us proposem a continuació:

- Quin o quins somnis tens o tenies a la vida i si els has complert.

- Què t'emociona i et fa sentir bé.

- Què et fa sentir malament o no t'agrada que passi.

En un futur m'agradaria...

Segons alguns estudis, un tant per cent molt elevat de persones quan es posen a dormir, dediquen una estona a imaginar coses que els agradaria molt que els hi passés. Totes les persones a la nostra manera som inconformistes, o creiem que encara podríem tenir més o millors coses. Això fa que sovint persones vulguin el que no tenen i no volen el que tenen.

En aquesta activitat però, parlarem de com els agradaria que fos el seu futur d'aquí a bastants anys, i què els agradaria tenir o fer. L'ideal seria que no busquin coses només basades en els diners o materialisme, sinó que també es centrin en altres coses com família, amics, feina, experiències o somnis per complir, entre d'altres...

Activitat perfecta per parlar de:
- Què creuen ells que és important tenir, mantenir o aconseguir a la vida.
- Som conformistes o sempre volem més?
- Apreciem les coses que tenim? 

- Cal tenir tantes coses?

Benvolguda família

La família són una part de la nostra vida importantíssima, són les persones que ens han criat. Nosaltres no els hem escollit, tenim la que tenim, ens agradi molt, o fins i tot facin coses sovint que no ens agraden. Durant molts anys de la nostra vida podríem dir que ho han estat pràcticament tot per nosaltres (si és que ho han deixat de ser...). Són les persones a les que anem a buscar si ens passa quelcom, a qui volem ensenyar les coses que fem i aconseguim. 

Hi ha persones a les que els falta els pares, o fins i tot un dels dos. Us podeu imaginar com se senten quan parleu malament d'un dels vostres pares o els dos?

Ells ens estimen, som únics i especials per ells. A vegades pot semblar que no perquè ens renyin molt o sembli que per ells fem les coses malament, però no és així. Ells volen el millor per nosaltres i les coses que ens diuen és perquè volen ajudar-nos (tot i que a vegades no ho facin com ens agradaria), i ho fan tant bé com saben o poden.

Com creieu que us sentiríeu si algun dia us falta un o els dos? Els esteu tractant com creieu que hauríeu de fer-ho-?

https://youtu.be/8KJyMHxe9-E

Activitat: Primer de tot veurem el vídeo, després parlarem sobre què n'opinem del que hem vist i dit durant la classe. Per últim, escriurem una carta als nostres pares dient el que ens surti a partir de tot el que hem parlat. Hem de permetre que cadascú escrigui el que vulgui a la carta.

A tenir en compte: Pot ser que algú dels assistents hagi tingut experiències on els pares no han actuat de la manera com es planteja l'activitat, és per això que cal tractar-ho amb cert tacte. Es pot aprofitar el seu exemple per presentar una realitat diferent a la que probablement la resta viuen, i pot servir i molt de cara a la resta.