dilluns, 18 de març de 2013

M'agradaria disculpar-me per...

A la vida a tots ens costa reconèixer els nostres errors, i sobretot demanar disculpes. A tots ens agrada que ens reconeguin les coses que fem bé, i ens costa les que fem malament.  

Activitat: Cada alumne haurà de preparar durant uns 5-10 minuts una disculpa sobre alguna cosa que no estigui orgullós, o per algun acte que ha fet, i després ho haurà d'exposar en veu alta a tota la classe. No és obligatori que parli sobre alguna cosa que faci referència a l'escola, sinó que cadascú podrà triar què escull.


És important que el mestre fagi una disculpa primer, perquè marcarà el nivell dels alumnes, i perquè no podem demanar a un alumne que s'obri a nosaltres, si nosaltres no ho fem amb ells. Òbviament, cadascú decidirà què explica als seus alumnes, però el nostre exemple si som capaços d'explicar-lo amb emotivitat, marcarà un clima i ambient més còmode perquè crearem empatia.
Cada alumne decidirà què explica, i no l'hem de menystenir perquè no sigui una cosa profunda. Hem de tenir en compte que farem quelcom que fins i tot als adults ens costa de fer, per tan, no ens hem d'estranyar si algú l'hi costa molt, o bé ens plora.


Activitat perfecta per treballar:
- Empatia amb els sentiments dels altres.
- Respecte pels altres.
- Parlar del plor i que tot i que ens costi, hem de saber expressar-nos en situacions que no són còmodes per nosaltres

2 comentaris:

  1. Són espectaculars totes les activitats que proposes! enhorabona per aquesta iniciativa, i a seguir endavant"

    ResponElimina
  2. Quan vau fer aquesta activitat a classe, a l'arribar jo a casa, el Raul va demanar-me perdó per haver estat més distant amb mi i va dir-me que m'estimava molt. En aquell moment vaig ser la noia més feliç del món... al principi no sabia a què es referia, perquè no m'esperava que reflexionés quan jo li deia: tete, estás muy borde conmigo... li vaig preguntar que per què em deia això, si no havia fet res, i em va explicar tot el que vau fer a classe.
    Només volia deixar constància que gràcies a la feina que els vas manar fer, ell va ser capaç d'apreciar que pot ser si que estava més distant amb mi, i l'abraçada que va donar-me no la canvio per res. Gràcies per fer pensar als nens així i sobretot gràcies per ajudar-los a valorar els sentiments i a demanar perdó, que no és fàcil! És una activitat genial :)

    ResponElimina