M'agradaria agrair a...

Sovint ens costa agrair als altres quan ens ajuden o fins i tot ens recolzen. Donar les gràcies és una cosa que fem o hauríem de fer vàries vegades en un dia, i no sempre ho fem.

Quan fem les coses no és per esperar res a canvi, o bé, així hauria de ser, perquè sinó se'n diu fer les coses per interès. Tanmateix, us agrada que us agraeixin pel que heu fet per un altre? O dit d'una altra manera, donem les gràcies per tot el que han fet per nosaltres?

És important que el mestre faci un agraïment primer, perquè marcarà el nivell dels alumnes, i perquè no podem demanar a un alumne que s'obri a nosaltres, si nosaltres no ho fem amb ells. Òbviament, cadascú decidirà què explica als seus alumnes, però el nostre exemple si som capaços d'explicar-lo amb emotivitat, marcarà un clima i ambient més còmode perquè crearem empatia.

Cada alumne decidirà què explica, i no l'hem de menystenir perquè no sigui una cosa profunda. Hem de tenir en compte que farem quelcom que fins i tot als adults ens costa de fer, per tan, no ens hem d'estranyar si algú l'hi costa molt, o bé ens plora.

Activitat:

1. Primer de tot, els alumnes hauran de dir situacions en que hauríem de dir gràcies a algú en un dia normal, encara que ho fem o no. Aquesta part s'ha de fer de forma oral a tota la classe.

2. Fer una carta d'agraïment a algú del nostre voltant, on l'hi donem les gràcies per tot el que fa o ha fet per nosaltres. En la carta no tant sols ha d'agrair-li, sinó que a més, s'ha 'explicar perquè, què ha fet, i perquè és important.

Activitat perfecte per parlar de:

- Acostumem a donar les gràcies per les coses.

- Si som o no agraïts.

- Qualsevol tema que pugui sorgir a partir del que diuen els alumnes.

Fins on podem allargar la nostra vida?

Hi ha una pel·lícula feta l'any 2005 anomenada L'illa, que ens planteja un seguit de temes que pot ser interessant debatre. L'argument va sobre un complex tancat en el qual viu molta gent però de forma totalment homogènia, és a dir, que tots vesteixen igual, en habitacions iguals i amb vides totalment monòtones. A més, estan de forma repressiva, ja que no poden relacionar-se gaire amb persones del gènere contrari, així com iniciar una relació, perquè estan molt vigilats. 

Viuen aquí perquè els fan creure que són els supervivents d'una greu contaminació que ha patit la terra, i que els nous integrants són supervivents que es van trobant. L'alicient que els donen és que si et toca la loteria vas a l'illa, un lloc que es considera l'únic espai que ha escapat de la contaminació. Per veure les imatges clica sobre de cada fotografia i així podràs veure dos trailers de la pel·lícula.

 

 

Al trailer ja hem vist què passa amb les persones que van a l'illa, que les posen a un hospital per agafar els òrgans, ja que són clons de gent molt rica del món real. A partir d'aquí, es pot veure que són creats amb la única finalitat de morir per qualsevol necessitat de qui l'ha pagat.

El protagonista (Ewan McGregor) és el clon d'un personatge del món real, i se n'adona de que tot és un montatge. Així és que decideix escapar-se, però veu que la seva "amiga" ha guanyat la loteria (amb tot el que això comporta) i decideix salvar-la escapant-se els dos al món real. És per això que podem formular-nos un debat amb els següent tema:

- Fins a quin punt tenim dret a allargar la nostra vida?

- Fins a quin punt podem matar vides per allargar la nostra?

- Què n'opinem de l'eutanàsia?

- Tenim dret a clonar?

- Tenim dret a mentir altres per el benestar propi?

- És correcte que tant sols els rics puguin fer-se clons i per tant curar-se en cas de tenir una malaltia?

Eutanàsia: Mort indolora i provocada a persones que decideixin per una raó personal que no volen continuar vivint. El més sovint es tracta de persones que pateixen una malaltia dolorosa i terminasl per la qual no hi ha cap remei.

Activitat perfecta per parlar de:

- Qualsevol tema dels punts de debat que hi ha marcat prèviament.

- És una manera de parlar de sanitat pública i privada.

Idea de l'activitat proposada per Maria Regalado (ex-alumne de l'assignatura).

El sentit de la justícia

Sovint escoltem que la gent parla del sistema judicial, de si es fa justícia a la societat, etc.. A més, segur que hem sentit moltes vegades que algú diu que no és just el que ha passat. En aquesta activitat parlarem de tot això, i de la impressió que ells tenen de tot aquest tema.

Primer, de manera oral, parlarem amb els nostres alumnes i els demanarem que agafin el paper i responguin cada pregunta que anem formulant, donant 3-4 minuts perquè escriguin la seva idea (per després poder-ne parlar entre tots). Les preguntes i respostes seran d'una en una, per dedicar-hi així tot el temps que es cregui. Les qüestions que els farem són:

- Què entenem per justícia?

- Com ens sentim davant d'una injustícia?

- Som justos amb els altres?

- Actuem davant d'una injustícia? Hem de fer-ho?

Activitat: Cada alumne haurà de dir una cosa que cregui que sigui justa i una que no (explicant el perquè) sobre el món, la societat, l'escola o qualsevol altra cosa del la vida.

Activitat perfecta per parlar de:

- Què són els jutges.

- L'existència del sistema judicial i què és.

- Qualsevol de les injustícies que presenti un dels alumnes.

Tinc les qualitats que jo valoro als altres?

Cadascú és com és, és cert, però cadascú és com vol ser? Ens agradaria millorar en algun aspecte de com som?

En aquesta activitat els alumnes hauran d'agrupar-se en grups de quatre i entre ells valorar, decidir i apuntar, quines són les qualitats de personalitat i manera de ser que més ens agraden i considerem importants dels altres. No ha d'haver-hi un nombre preestablert de qualitats, però unes 10 (si voleu posar número) és una bona quantitat.

Després, cada grup exposarà les seves idees i un company anirà escrivint totes les qualitats que es vagin dient a la pissarra. Així, tindrem la llista de qualitats que la classe considera importants en els altres.

A partir d'aquí, cadascú amb el llistat ha de fer un altre petit llistat de les qualitats que creu que té, i les que l'hi agradaria tenir i no té. Un cop fet, ha de fer una petita redacció-reflexió sobre com és i quines coses l'hi agradaria tenir per sentir-se millor amb si mateix.

Pd: Hi ha qualitats que depèn de com les mirem poden ser bones o dolentes. Per exemple, l'ambició pot ser bona si ens fa lluitar sempre per voler més, i alhora dolenta, per mai estar contents amb el que tenim.

Activitat perfecta per parlar de:

- Les qualitats que vagin dient els alumnes.

- Sobre si podem millorar o som com som de forma estàtica.

- Si ens agrada una qualitat, mirem de millorar-la?