A la vida ens passen
contínuament coses, aquestes ens desperten emocions, ni que sigui
indiferència. No obstant, hi ha coses que ens poden marcar i molt, fins
al punt de canviar-nos l'humor molt de temps (fins que un ho supera o
bé, aprèn a conviure-hi). Hi ha coses que ens pasen que no ens atrevim a
explicar o bé, ens fa certa por. Això ens pot crear un malestar que
anomenem "una bola" que no ens deixa tirar endavant com potser voldríem.
Aquest fet, amb el temps, sovint ens costa cada vegada més expressar-ho
o compartir-ho amb els altres, fent així la metàfora que diu que "la
bola es va fent cada vegada més gran". Moltes vegades, després de dir-ho
ens treiem un pes de sobre, d'altres, no volem expressar-ho (o no podem
per exemple perquè no ens sentim capaços).
En aqueta activitat
els alumnes que vulguin fer-ho explicaran quelcom que els passi i no
s'atreveixin a dir (en cas que cap alumne ho faci, és important trencar
el gel nosaltres com a mestres). Un cop hi ha gent que vulgui fer-ho,
els escoltarem a tots, dedicant uns minuts a treballar l'empatia,
observar i parlar sobre com es deu sentir qui ens explica. D'aquesta
manera, si per exemple parlen pocs alumnes podrem detenir-nos a les
situacions que ens presenten ells, i que per tots podrà esdevenir
quelcom proper.
Activitat perfecta per parlar de:
- Quan passem un tràngol, si l'expliquem o el guardem per nosaltres.
- Ens va bé desfogar-nos i explicar el que ens passa?
- Qualsevol dels temes que apareguin de les experiències dels alumnes.
Problemàtiques:
- Aquesta activitat
s'ha de fer amb un curs que ja estigui habituat a treballar les
emocions, ja que sinó ens podem trobar que ningú exposi una situació que
l'hi hagi passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada