Fem la vida bella als altres!

• 

  La Vida és Bella és una pel·lícula de drama i comèdia feta l'any 1997, escrita, dirigida i interpretada per Roberto Benigni. Va guanyar 3 Premis Òscar (millor actor, millor pel·lícula i millor banda sonora). Ens parla d'en Guido, un noi alegre i divertit que s'enamora a primera vista de la Dora, i fa el possible per conquistar-la, entre altres coses, dient-li sempre que la veu la frase "Buongiorno principessa!" (bon dia princesa!).

  Ell aconsegueix el seu amor, però en Guido és jueu i el feixisme cada vegada és més present (ja que la pel·lícula passa a la Toscana abans de començar i durant la 2a Guerra Mundial, i Itàlia és aliada del règim Nazi). Tenen un fill i malgrat ha iniciat la guerra, ells tres i el tiet d'en Guido són feliços.

  

  El dia de l'aniversari del nen, en Guido, el seu tiet i ell són detinguts per dur-los en tren a un camp de concentració pel seu origen jueu. La mare exigeix pujar-hi també per poder anar amb ells, malgrat no ser jueva; però un cop arriben allà, maten al tiet (enviant-lo a la càmara de gas amb tots els vells, perquè no són útils per treballar) i separen els homes de les dones.

  En Guido oculta al seu fill tot el que està passant, fent-li creure que és només un joc al que han de guanyar punts, i el primer que guanyi 1000 punts s'endurà un tanc autèntic. A més de dir-li que si plora, demana menjar o vol veure la seva mare perdrà punts, mentre que si s'amaga en guanyarà. Ell utilitza aquesta fantasia per justificar el que els rodeja, i aconsegueix que el nen s'ho cregui malgrat no li agradi gens el que passa. En Guido munta tot el joc i fa les mil i una per sobreviure mentre puguin i fer tant feliç com pugui a la seva dona i el fill.

  En aquesta activitat els alumnes pensaran alguna cosa a que es comprometen a fer per fer més feliços als altres o algú en concret, i després l'hauran d'escriure a una cartolina gegant-mural. Un cop tothom hi hagi escrit quelcom, l'hem de tenir penjat a un lloc de reunió, per poder-hi fer una ullada quan calgui, i per veure d'aquí un temps si hem complert amb el que ens comprometíem. Per anar bé, hauríem de deixar-hi espais en blanc, de manera que qualsevol persona, si un dia vol, pugui escriure-hi alguna altra cosa per fer feliç als altres o a una persona.

  

  Activitat perfecta per parlar de:

  - Què opinem del que fa en Guido pel seu fill?

  - Què opinem de l'actitud de la mare de voler anar al camp de concentració amb la seva família?

  - L'actitud d'en Guido respecte la vida abans i durant l'estada al camp de concentració?

  - Tenim situacions on amaguem als altres informació, per evitar que pateixin, què ens sembla?

  - Preguntes sorgides a partir de veure imatges de la pel·lícula.
  

  

  Per fer aquesta activitat, és interessant tenir en compte diverses coses:

  1. Utilitzar més d'un dia si s'escau per fer l'activitat, de manera que si el grup ja treu punts a debatre i inquietuds respecte la contextualització de l'activitat, hi puguem dedicar l'estona que sigui necessària.

  2. No s'ensenyen imatges del desenllaç, per si algú no ha vist la pel·lícula i un dia ho desitja fer.

  3.  Seria interessant fer una activitat al cap d'un temps per veure què opinen del que es presenta de la pel·lícula, i per si han complet els objectius als que s'havien compromès per fer feliços als altres o algú en concret.

A qui no estic cuidant com es mereix?

Totes les persones sentim apreci o estimem a altres, però una cosa és fer-ho i l'altra demostrar-ho. Hi ha casos, que de viva veu diem a l'altre tot lo important que és per nosaltres, però en canvi, no ho demostrem amb els nostres actes (com creieu que se sent?); d'altres, ni ho diem, ni demostrem; o bé, fem sentir estimat a l'altre perquè li demostrem.

Acte seguit, plantejarem a classe les següents qüestions:

- Com creieu que ens fará sentir algú que apreciem o estimem ens tracti malament, o no bé (per exemple, imagineu que trobeu algú famós pel carrer que admirem molt, i ens tracti amb despreci)?

- Com farà sentir a algú que som important per ell, que el menyspreem?

- Plantegeu-vos per un moment la següent situació: Hem tractat malament o no cuidat una persona i nosaltres som importants per ells. Aquesta persona marxa fora i en perdem el contacte, com ens sentirem nosaltres de com l'hem tractat? Imagineu ara, que mai més podreu veure aquesta persona, creieu que ens quedarà una sensació bona respecte a ell?

Una frase que es diu és que "les persones que pitjor tractem, són les que més estimem". Això es diu perquè sovint, aquestes persones les veiem contínuament, i per tant, no valorem passar estona amb ells i tot el que fan per nosaltres. És en aquest moment, quan treiem la pitjor part de nosaltres en ells, i no els tractem com hauríem.

En aquesta activitat, cadascú haurà de pensar amb alguna persona que aprecii o estimi i que no es senti bé com l'ha tractat o tracta. Aquí pot ser no cuidar, o bé, no com es mereix, o com ara creiem que hauríem d'haver fet. 

Activitat perfecta per parlar de:

- Com ens agrada que ens tractin.

- Tractem bé als altres?

- Qualsevol exemple que expliqui algun dels participants en que tothom es pugui sentir identificat.