- La Vida és Bella és una pel·lícula de drama i comèdia feta l'any 1997, escrita, dirigida i interpretada per Roberto Benigni. Va guanyar 3 Premis Òscar (millor actor, millor pel·lícula i millor banda sonora). Ens parla d'en Guido, un noi alegre i divertit que s'enamora a primera vista de la Dora, i fa el possible per conquistar-la, entre altres coses, dient-li sempre que la veu la frase "Buongiorno principessa!" (bon dia princesa!).Ell aconsegueix el seu amor, però en Guido és jueu i el feixisme cada vegada és més present (ja que la pel·lícula passa a la Toscana abans de començar i durant la 2a Guerra Mundial, i Itàlia és aliada del règim Nazi). Tenen un fill i malgrat ha iniciat la guerra, ells tres i el tiet d'en Guido són feliços.El dia de l'aniversari del nen, en Guido, el seu tiet i ell són detinguts per dur-los en tren a un camp de concentració pel seu origen jueu. La mare exigeix pujar-hi també per poder anar amb ells, malgrat no ser jueva; però un cop arriben allà, maten al tiet (enviant-lo a la càmara de gas amb tots els vells, perquè no són útils per treballar) i separen els homes de les dones.En Guido oculta al seu fill tot el que està passant, fent-li creure que és només un joc al que han de guanyar punts, i el primer que guanyi 1000 punts s'endurà un tanc autèntic. A més de dir-li que si plora, demana menjar o vol veure la seva mare perdrà punts, mentre que si s'amaga en guanyarà. Ell utilitza aquesta fantasia per justificar el que els rodeja, i aconsegueix que el nen s'ho cregui malgrat no li agradi gens el que passa. En Guido munta tot el joc i fa les mil i una per sobreviure mentre puguin i fer tant feliç com pugui a la seva dona i el fill.En aquesta activitat els alumnes pensaran alguna cosa a que es comprometen a fer per fer més feliços als altres o algú en concret, i després l'hauran d'escriure a una cartolina gegant-mural. Un cop tothom hi hagi escrit quelcom, l'hem de tenir penjat a un lloc de reunió, per poder-hi fer una ullada quan calgui, i per veure d'aquí un temps si hem complert amb el que ens comprometíem. Per anar bé, hauríem de deixar-hi espais en blanc, de manera que qualsevol persona, si un dia vol, pugui escriure-hi alguna altra cosa per fer feliç als altres o a una persona.Activitat perfecta per parlar de:- Què opinem del que fa en Guido pel seu fill?- Què opinem de l'actitud de la mare de voler anar al camp de concentració amb la seva família?- L'actitud d'en Guido respecte la vida abans i durant l'estada al camp de concentració?- Tenim situacions on amaguem als altres informació, per evitar que pateixin, què ens sembla?1. Utilitzar més d'un dia si s'escau per fer l'activitat, de manera que si el grup ja treu punts a debatre i inquietuds respecte la contextualització de l'activitat, hi puguem dedicar l'estona que sigui necessària.2. No s'ensenyen imatges del desenllaç, per si algú no ha vist la pel·lícula i un dia ho desitja fer.3. Seria interessant fer una activitat al cap d'un temps per veure què opinen del que es presenta de la pel·lícula, i per si han complet els objectius als que s'havien compromès per fer feliços als altres o algú en concret.
Obrim aquest espai on podreu veure activitats que han estat ideades i dissenyades per cicle superior de primària de l'escola Sant Andreu de Natzaret de Badalona, però poden ser utilitzades a altres cursos superiors i inferiors. S'ha creat el blog amb una il·lusió de cooperar entre mestres-educadors i donar-nos idees per poder treballar cadascú des del seu espai en l'educació de les persones.
divendres, 10 d’octubre de 2014
dijous, 2 d’octubre de 2014
A qui no estic cuidant com es mereix?
Totes les persones sentim apreci o estimem a altres, però una cosa és fer-ho i l'altra demostrar-ho. Hi ha casos, que de viva veu diem a l'altre tot lo important que és per nosaltres, però en canvi, no ho demostrem amb els nostres actes (com creieu que se sent?); d'altres, ni ho diem, ni demostrem; o bé, fem sentir estimat a l'altre perquè li demostrem.
Acte seguit, plantejarem a classe les següents qüestions:
- Com creieu que ens fará sentir algú que apreciem o estimem ens tracti malament, o no bé (per exemple, imagineu que trobeu algú famós pel carrer que admirem molt, i ens tracti amb despreci)?
- Com farà sentir a algú que som important per ell, que el menyspreem?
- Plantegeu-vos per un moment la següent situació: Hem tractat malament o no cuidat una persona i nosaltres som importants per ells. Aquesta persona marxa fora i en perdem el contacte, com ens sentirem nosaltres de com l'hem tractat? Imagineu ara, que mai més podreu veure aquesta persona, creieu que ens quedarà una sensació bona respecte a ell?

En aquesta activitat, cadascú haurà de pensar amb alguna persona que aprecii o estimi i que no es senti bé com l'ha tractat o tracta. Aquí pot ser no cuidar, o bé, no com es mereix, o com ara creiem que hauríem d'haver fet.
Activitat perfecta per parlar de:
- Com ens agrada que ens tractin.
- Tractem bé als altres?
- Qualsevol exemple que expliqui algun dels participants en que tothom es pugui sentir identificat.
Etiquetes de comentaris:
Consciència del que ens envolta,
Emocionals,
Visió del jo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)