divendres, 13 de febrer de 2015

Les petites coses sovint no es converteixen en grans fins que no ens falten.

Les persones no tenim una salut de ferro, i a vegades, ens posem malalts. N'hi ha que són mortals i d'altres que no (tot i que moltes d'aquestes ja no ho són gràcies als avenços de la ciència), això fa que al llarg de la vida ens posem malalts vàries vegades.
Malgrat la majoria de vegades ens passi en pocs dies, hi ha casos on les persones estan molt de temps lluitant per curar-se i d'altres casos on no hi ha cura i has de conviure-hi durant el que queda de vida.
Avui dia, el càncer és una malaltia que s'emporta moltes vides, tot i que en molts casos si que hi ha cura. Però, no només hi ha aquesta, n'hi ha moltíssimes, i afecten a moltes persones, tantes que de ben segur que tots coneixereu a algú que estigui amb tractaments per curar-se.
En aquest material podreu veure les reflexions sobre què creuen que és el més important de la vida a persones amb càncer i persones sense cap tipus de malaltia.
En aquesta activitat heu de pensar què li diríeu a una persona que està lluitant per superar una malaltia. Podeu fer-ho sobre algú que conegueu, sobre qualsevol cas hipotètic, i pot ser una persona que li acaben de diagnosticar o que estigui terminal, com vulgueu. Un cop pensat què direm, pensarem com ho direm per plasmar-ho en forma de regalo-dedicatòria (per exemple en cartolines de color, o bé fent un mini vídeo on sortir dient el missatge).

dijous, 5 de febrer de 2015

Doncs a mi, quan va marxar...

Tots tenim persones importants a la nostra vida, gent amb la que hem conviscut i crescut. Sovint, amb aquestes persones pot passar bastant de temps fins que les tornes a veure i quan ho fas, és com si no haguéssiu passat temps separats.
Estem parlant d'aquell tipus de persones que si un dia les hi passa quelcom, estar-me allà per ajudar i recolzar tant com calgui; o bé, si ens passa quelcom, estaran allà.
Tot i això, no totes aquestes persones són fixes, de fet, amb el temps i la convivència hi ha gent que deixa de ser tant important (pel motiu que sigui) i n'apareixen de noves.  El que si que és veritat, és sempre tenim un especial afecte per aquelles persones que coneixem de tota la vida, les que ens han vist créixer, i per tant, les que ens han fet ser com som d'alguna manera.
El temps passa, i de moment, les persones no vivim per sempre, això fa que amb el temps perdem gent del nostre entorn, i malgrat ens dolgui, és quelcom que no té remei. Si amb el temps no anéssim coneixent gent nova i per tant, no tinguéssim gent nova a la que sentim un especial carinyo ens aniríem quedant sols poc a poc (cosa que pot passar si no cuidem als altres).
Activitat: Debatre sobre com ens sentim amb els següents casos, per així entendre els sentiments que tenim vers les diferents morts que passen pel nostre voltant:
1. Quan mor algú que és important per nosaltres o li tenim un afecte especial?
2. Mor algú que coneixem, però que no hi tenis una especial relació.
3. Algú que ni coneixem, ni hi tenim cap afecte especial?
4. No el coneixem, però li tenim un especial apreci.

Activitat perfecta per parlar de:
- Alguna catàstrofe en algun país llunyà.
- La mort d'algun famós bastant apreciat pel gran públic (per exemple el cas de Tito Vilanova, Pepe Rubianes, Robin Williams, entre d'altres...).
- La mort d'algú molt proper.