dijous, 5 de febrer de 2015

Doncs a mi, quan va marxar...

Tots tenim persones importants a la nostra vida, gent amb la que hem conviscut i crescut. Sovint, amb aquestes persones pot passar bastant de temps fins que les tornes a veure i quan ho fas, és com si no haguéssiu passat temps separats.
Estem parlant d'aquell tipus de persones que si un dia les hi passa quelcom, estar-me allà per ajudar i recolzar tant com calgui; o bé, si ens passa quelcom, estaran allà.
Tot i això, no totes aquestes persones són fixes, de fet, amb el temps i la convivència hi ha gent que deixa de ser tant important (pel motiu que sigui) i n'apareixen de noves.  El que si que és veritat, és sempre tenim un especial afecte per aquelles persones que coneixem de tota la vida, les que ens han vist créixer, i per tant, les que ens han fet ser com som d'alguna manera.
El temps passa, i de moment, les persones no vivim per sempre, això fa que amb el temps perdem gent del nostre entorn, i malgrat ens dolgui, és quelcom que no té remei. Si amb el temps no anéssim coneixent gent nova i per tant, no tinguéssim gent nova a la que sentim un especial carinyo ens aniríem quedant sols poc a poc (cosa que pot passar si no cuidem als altres).
Activitat: Debatre sobre com ens sentim amb els següents casos, per així entendre els sentiments que tenim vers les diferents morts que passen pel nostre voltant:
1. Quan mor algú que és important per nosaltres o li tenim un afecte especial?
2. Mor algú que coneixem, però que no hi tenis una especial relació.
3. Algú que ni coneixem, ni hi tenim cap afecte especial?
4. No el coneixem, però li tenim un especial apreci.

Activitat perfecta per parlar de:
- Alguna catàstrofe en algun país llunyà.
- La mort d'algun famós bastant apreciat pel gran públic (per exemple el cas de Tito Vilanova, Pepe Rubianes, Robin Williams, entre d'altres...).
- La mort d'algú molt proper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada