dilluns, 25 de maig de 2015

Benvolguts mare i pare

Els pares són una part de la nostra vida importantíssima, són les persones que ens han criat. Nosaltres no els hem escollit, tenim els que tenim, ens agradin molt, o fins i tot facin coses sovint que no ens agraden. Durant molts anys de la nostra vida podríem dir que ho han estat pràcticament tot per nosaltres (si és que ho han deixat de ser...). Els pares són les persones a les que anem a buscar si ens passa quelcom, a qui volem ensenyar les coses que fem i aconseguim. 
Hi ha persones a les que els falta un, o fins i tot els dos; les persones a les que no us falta cap us podeu imaginar com se senten quan parleu malament d'un dels vostres pares?
Ells ens estimen, som únics i especials per ells. A vegades pot semblar que no perquè ens renyin molt o sembli que per ells fem les coses malament, però no és així. Ells volen el millor per nosaltres i les coses que ens diuen és perquè volen ajudar-nos (tot i que a vegades no ho facin com ens agradaria), i ho fan tant bé com saben o poden.

Com creieu que us sentiríeu si algun dia us falta un o els dos? Els esteu tractant com creieu que hauríeu de fer-ho-?
Activitat: Primer de tot veurem el vídeo, després parlarem sobre què n'opinem del que hem vist i dit durant la classe. Per últim, escriurem una carta als nostres pares dient el que ens surti a partir de tot el que hem parlat. Hem de permetre que cadascú escrigui el que vulgui a la carta.

A tenir en compte: Pot ser que algú dels assistents hagi tingut experiències on els pares no han actuat de la manera com es planteja l'activitat, és per això que cal tractar-ho amb cert tacte. Es pot aprofitar el seu exemple per presentar una realitat diferent a la que probablement la resta viuen, i pot servir i molt de cara a la resta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada