dijous, 28 de gener de 2021

Estimar

A priori tothom estima, a algú, alguna cosa o fins i tot un record. És algo que veiem en el nostre dia a dia, ja sigui a la nostra pròpia vida o a les altres persones. Fins i tot ho veiem als llibres, a les pel.lícules o a les sèries. Tanmateix, què en sabem? 

Us plantejo una sèrie de preguntes per parlar no només del que és estimar, sinó de fins a quin punt es fa bé.

1. Què és estimar?

2. Què és sentir-se estimat? Com em sento?

3. Com em sento quan estimo?

4. Com se jo que estimo no a algú?

5. A qui o què puc estimar?

6. Què ha de passar per estimar?

7. Sabem estimar? Si és que no, què puc fer si en vull saber?

8. Es pot aprendre a estimar? Qui ens ha ensenyat o ens ensenya a estimar?

9. Com puc expressar a algú que l’estimo?

10. Com m’agrada ser estimat?

11. Ens estimem a nosaltres mateixos?


L’Orchestra Fireluche a la cançó Nina de Miraguano diu “...Estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement...”.


dilluns, 25 de gener de 2021

La iaia


La neta té tota una vida al davant. L'àvia, una de llarga i peculiar al darrere. Que li mostrarà, vetllant per apropar-li un món que, de mica en mica, serà de les dues. Au fil de l'âge és una animació tendra que ens convida a reflexionar sobre la influència que arriben a tenir les àvies en les nostres vides.



També pot ser que no les haguem arribat a conèixer, o que senzillament no en un estat físic tan òptim com en el vídeo. Tot i això, són persones que generalment ens deixen petjada, una petjada que mai es podrà esborrar.


Ens ensenyen una mica a caminar per la vida, fins que la pujada es tan alta que ja no hi arriben, però han ensenyat als seus néts a fer la pujada i que descobreixin el MÓN SIMPLEMENT PRECIÓS.

Aquí teniu dues cançons que ens parlen de les àvies, espero que us agradin!

                                        
                        Ginestà - A la meva iaia                                             La iaia - Jo vull ser la meva iaia

Què és ser normal?

Si cada persona és única i diferent, si cadascú té les seves particularitats, pot ser que sovint ens sorprengui o molesti quan una cosa no és normal? Però abans de tot això, no seria millor intentar entendre “Què és la normalitat”?


Segons Alexandre Jollien vindria a ser el següent: “Tot el que és igual a la majoria o a la mitjana dels casos i dels costums; allò que és habitual o familiar. 

Però, per molt que estigui acceptat per la majoria, pot ser que moltes vegades alguna cosa que entenem per normalbé i probablement caldria canviar? Si és que sí, què ha semblat o sembla avui dia normal i no estava o està bé?



Com ens influeix la mirada de l’altre en la construcció del jo?

Segons Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi i un dels pensadors més destacats del segle XX la ment humana es regeix per tres branques que són les que condicionen la seva conducta:

- Superjò: La raó, la consciència del que està bé i les normes- 

- Allò: Impulsos del que vols per com un desig molt gran.

- Jo: Valores entre les normes del superjò i els impulsos de l’allò per acabar actuant.


Plató, també va formular una idea sobre com acutem i sobre com funciona la nostra ment. Ell però ho va fer a partir d’un mite, el del Carro Alat. Consistia en el següent: 

- Aquest mite comparava l’ànima humana amb un carro alat. Aquest, era conduit per dos cavalls, un de blanc (bo i bell, les tendències més positives com el valor, l’esperança i la bondat) i un de negre (dolent i lleig, les tendències més negatives). Ep, hi veus alguna percepció amb elements de racisme aquí?. A partir d’aquí, l’ànima lluita per dominar aquests dos cavalls i enlairar-se sense perdre l’equilibri.