Què és ser normal?

Si cada persona és única i diferent, si cadascú té les seves particularitats, pot ser que sovint ens sorprengui o molesti quan una cosa no és normal? Però abans de tot això, no seria millor intentar entendre “Què és la normalitat”?

Segons Alexandre Jollien vindria a ser el següent: “Tot el que és igual a la majoria o a la mitjana dels casos i dels costums; allò que és habitual o familiar. 

Però, per molt que estigui acceptat per la majoria, pot ser que moltes vegades alguna cosa que entenem per normalbé i probablement caldria canviar? Si és que sí, què ha semblat o sembla avui dia normal i no estava o està bé?

Com ens influeix la mirada de l’altre en la construcció del jo?

Segons Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi i un dels pensadors més destacats del segle XX la ment humana es regeix per tres branques que són les que condicionen la seva conducta:

- Superjò: La raó, la consciència del que està bé i les normes- 

- Allò: Impulsos del que vols per com un desig molt gran.

- Jo: Valores entre les normes del superjò i els impulsos de l’allò per acabar actuant.

Plató, també va formular una idea sobre com acutem i sobre com funciona la nostra ment. Ell però ho va fer a partir d’un mite, el del Carro Alat. Consistia en el següent: 

- Aquest mite comparava l’ànima humana amb un carro alat. Aquest, era conduit per dos cavalls, un de blanc (bo i bell, les tendències més positives com el valor, l’esperança i la bondat) i un de negre (dolent i lleig, les tendències més negatives). Ep, hi veus alguna percepció amb elements de racisme aquí?. A partir d’aquí, l’ànima lluita per dominar aquests dos cavalls i enlairar-se sense perdre l’equilibri.