dimecres, 3 de febrer de 2021

Són distopies?

Al món de la literatura, al cinema i les sèries sempre hi ha hagut molt de contingut on hi havia distopies. Aquestes són futurs (o presents) alternatius on el món i la societat no són com els coneixem avui dia. N'hi ha de molt famoses com poden ser:

-La pel·lícula Matrix de les germanes Wachowski, In time d'Andrew Niccol o The Island de Michael Bay.

- Les novel.les The Hunger Games de Suzanne Collins, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury de o 1984 d'en George Orwell feta l'any 1949.


1984

Aquesta obra ens presenta una gran pantalla que ens diu com són les coses i sobretot com han de ser, qui és l'enemic. A més, ens presenta una societat on totes les persones estan vigilades per càmeres i dispositius:
1. Totes les persones viuen (dep)pendents de la tecnologia.
2. Tot el que fas queda registrat a una base de dades.
3. Hi ha molts pocs llocs o espais on no et puguin vigilar a partir de micros o captant imatges.
4. Tothom ha de pensar igual, un sol partit polític.

- Què en penseu de que tothom hagi de pensar igual, evitaria problemes? I si algú hagués de decidir què hauria de pensar tothom, qui hauria de ser?

- Com veieu que hi hagi un sol partit polític?

- Creieu que aquesta novel·la escrita fa tants anys parla del que vivim en el nostre dia a dia?



The island

Després d’una suposada catàstrofe climatològica, moltes persones viuen dins un reducte on hi ha les últimes persones de la humanitat. Aquí se’ls prohibeix relacionar-se de manera íntima i viuen supeditats a la possibilitat de que et toqui el sorteig per anar a la “Illa” (l’únic lloc amb natura de la Terra lliure de contminació i natura). 

Però què passa quan un descobreix que potser tot això és mentida i només són clons de persones del món real que ho han pogut pagar? Aquests clons estan perquè si la persona “real” necessita els òrgans se li puguin extirpar per donar-los a l’original. Els clons desconeixen tota aquesta informació i quan ells creuen que van al paradís, van a un hospital per poder dur a terme les operacions acabant amb la seva vida.

1. Què penseu de la clonació? Sabeu què és?

2. Què en penseu de l’eutenàsia? Sabeu què és?

3. Qui es podia permetre tenir clons? Què en penseu?

4. Els clons són persones?

5. Què puc arribar a sacrificar per viure?

6.  Si tu fa tres anys que tens un clon i durant aquest temps no heu viscut el mateix, seguiu sent idèntics?





Finalment, aquí teniu un poema que parla de la Llibertat escrit per l'autor David Caño, qui fa poc va guanyar el Premi dels Jocs Florals.

La llibertat

La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l'intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l'oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral.

La llibertat és un hemiscicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d'una foguera,
les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l'últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar...

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.

És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?


                                                                                                                                David Caño